dilluns, 4 d’agost de 2014

La Festa Major del Cobert de Puigcercós

El dia de Festa Major no tinc gaire temps per parlar amb ningú, tan sols una mirada directe als ulls dels que van arribant per dir: "Ei hola, benvingut i gràcies per ser aquí!" Això és el que passa des de les 7 de la tarda fins entrada la matinada... mai se sap ben bé quina hora.

Quan encara és de dia van arribant els primers, els darrers anys ja no son els jugadors de futbol com havia estat durant toooots els anys de la meva infantesa i joventut, sinó els aficionats a les bitlles catalanes... un reajust als temps que vivim ;-) més participatiu, més oberts, i fins i tot on poden participar les dones i noies que s'hi apunten. A part de venir veïns de més pobles del Lluçanès, que s'apleguen al Cobert aquella tarda.

Mentrestant anem preparant la "barra del planell". Sota els llums que el dia abans el papa i en Cristian han posat ja tenim a punt les taules, les brases i la planxa. Quan arriben els reforços ja estic més tranquil·la, tiet Kiko, Ramon i Joans, aquest any fins i tot en Santi, que feia anys que no venia... però aquest any no s'ho podia perdre.

Per agafar forces pel ball, els entrepans de botifarra o cansalada s'acompanyen amb un got de coctel, la beguda reina de la casa, la recepta del "Pep del Cobert" que tinc l'honor de compartir en altres festes on hi sóc convidada.  És un èxit segur, tirant a dolç però no molt, amb trossets de fruita i el pic del cava que et convida a demanar una altra ronda just quan acaben la primera, i sempre amb alegria!!

A la cuina i la barra de dins també sempre tenim reforços, des del moment de sucar el pa amb tomàquet, que és una tasca prou llarga aquest dia, la Montse, la Merche, la Sílvia i la Carmen, i aquest any també la Maria ens  hi ha ajudat! i també estic tranquil·la quan veig arribar la Glòria, que ja és el puntal de barra aquests darrers anys amb en Miquel, que just faran una escapada a fer un ball (si poden), perquè el servei és continuo. En Jordi entra i surt, i seguint l'herència del meu pare, parla amb els clients amb aquell saber innat dels Barniol. La Raquel i els nens també ens acompanyen i arrodoneixen la família, que aquest any també compartíem amb els tiets i cosins de Torelló, de Centelles i de Santa Eulàlia, el goig de fer una festa per compartir entre tots!! Tothom fa una cosa o altra, la Carina i l'Olga venen els números de la rifa, i una estona més endavant serveixen el menjador amb l'ajuda de la tieta Maria Rosa.

A la pista, els més menuts comencen a animar el ball, que va agafant volada, i que té un moment particular a l'hora de la mitja part, la "rifa dels pernils"... és un dels moments rituals de la nit, el Papa acaba de vendre les tires de números fent-ne grapats i obrint la tradicional subhasta, és un moment genial!!
- set tires i n'hi afegeixo dues, què me'n doneu?
- 5 euros! (diu un dels assistents amb un somriure a la cara! normalment un veí d'Alpens)
- cinc?! dues tires més!! què me'n doneu?
- 7 euros! (normalment ara algú del camping o algun poble veí)
- set?! Tres tires més!
- 10 euros! (diu algú amb presses)
- cinc tires més! qui en dona més? (accelerant el ritme de la veu)
- 10 a la una, 10 a les dues...
- 12! (l'interromp algú abans de cantar "i a les tres!")
- 12 euros!! a veure... 12 a la una, 12 a les dueeees... i 12 a les tres!!!
jajajaja...quin gran moment, sempre acabem rient i mirant qui es queda la darrera aposta, i així fins acabar les tires... i al final, els números premiats, amb cartes, per anar traient-les una a una, sempre la ma innocent dels més petits, que ajudaran a compondre els números que s'enduran els premis.

En aquest moment sempre miro cap a fora, la gent està compartint les taules a la fresca, fent-la petar amb amics i coneguts i sento les rialles de moments alegres.  I la colla d'Alpens han "conquerit" la roca com cada any, des d'allà, embolcallats per la foscor de la nit, i una mica de claror de la lluna, veuen el tràfec de la pista il·luminada des d'una posició privilegiada, la mateixa que té la meva mare des del mig del passadís, des d'on rep i saluda a tothom qui entra i li dedica unes amables paraules de Festa Major, un record dels anys viscuts en tantes festes majors viscudes, i on contesta a alguns clients que s'atreveixen a demanar-li: "Així què Magda, aquesta és l'última festa major que sou aquí al Cobert?" i ella somriu, amb aquella cara jove d'ulls verds i mirada trapella que recorda a la nena que va néixer a l'habitació de dins.


Gràcies a tots per acompanyar-nos-hi tants i tants anys, els que heu vingut plogui o faci sol, els que heu vingut alguns anys sí, i d'altres no, i els que ja no hi son però que també ens han fet passar molt bons i divertits moments. I als meus avis, la Trini i en Jaume, que sempre sortien a ballar un ball, mentre tothom els contemplava, i mica en mica més parelles s'afegien a la pista i entre tots han fet que això sigui la Festa Major del Cobert.