divendres, 23 de maig de 2014

Com era la porta de la teva escola?

Sempre dic que jo vaig tenir la sort d’estudiar a una escola de poble, ara en diuen escola rural. En aquell moment l’escola i el poble era més o menys el mateix, el pati era tota la plaça i fins i tot els carrers. A l’hora del migdia, els que vivíem fora del nucli, ens quedàvem a dinar a la fonda, amb la Carmina, dinàvem amb una esgarrapada i continuàvem jugant amb els amics fins apurar l’hora d’entrar de nou a classe, o anar a l’hort, o fer una excursió, o asseure’ns per fer una assemblea… així recordo jo la meva escola de petita…i només de  pensar-hi em fa un bot el cor!

Potser aquesta és una de les raons perquè el projecte d’aquest any, a la Trobada de Forjadors d’Alpens, ha estat tan intens, s’ha fet la porta i la reixa de l’escola. I tal com em va dir una veïna l’endemà, Alpens serà l’únic poble de Catalunya que tingui una porta realment d’escola, amb motius relacionats amb aprendre i descobrir el món, no només lletres i números, sinó també notes, instruments, jocs, elements del medi i la natura, estris d’informàtica… però no son coses que hem anat a buscar en un gran magatzem per decorar la porta, no! Ens ho han fet els forjadors que han vingut d’arreu per ser a Alpens a la Trobada.

Per nosaltres, aquests forjadors que picaven el ferro sobre l’enclusa a l’esplanada de la Fàbrica, que encenien la fornal per escalfar el metall i poder-li donar la forma desitjada, tenen noms, son l’Enric, els Jordis, els Peps, els Ramons, en Juli, en Dani, l’Adrià, l’Ocampo, en Tomas, els de Galícia, en Telmo, en Xan Carlos, en Pablo, en César, en Fritz, José i Luisa, els  vascos, lñaqui , Oier, Àlex, Mikel, les noies! Zuriñe, Laia, Anna, Loes, els de l’escola d’art de Vic, Oriol i companyia, en Xirau, en Marc i en Joan, els francesos, en Fifi, en George i els dos joves que l’acompanyaven, i molts i molts més, ... els que era la primera vegada que venien a la Trobada, i els que ja repetien.  I també en Taisuke, sí, sí, en Taisuke; com és que un forjador japonès ha vingut a la trobada d’Alpens i ens ha fet un gran regal, ho sabeu? ha forjat un Kanji, un nou Kanji que a hores d’ara a la llengua japonesa encara no existia, un Kanji que significa CATALUNYA i alhora vol dir FORÇA. Genial, no creieu!

Us asseguro que la força es va palpar constantment a l’esplanada que a partir d’aquest cap de setmana ja es diu “Plaça del forjadors, Miquel Xirau”.  Ja no hi ha dubte en com l’anomenem, en com ens la sentim, i tot i que ara és buida, i que només queda rastre de les restes negres del carbó, tanquem els ulls i sentim el so metàl·lic dels martells i els malls, com piquen sobre l’enclusa per crear una obra col·lectiva que queda al poble i que és una satisfacció per tothom, grans i petits.
L’emoció es barreja amb el cansament, l’enyorança, la il·lusió i l’orgull cada vegada que passo per davant la porta de l’escola, que no casualment, es diu La Forja. 

Les fotos d'en Miquel il.lustren fantasticament bé els tres dies viscuts, us deixo el link.

Montse Barniol

16, 17 i 18 de maig de 2014