Quan es planteja un debat sobre alguna qüestió determinada per veure com
es construeix una “cosa” nova, o es vol modificar el que hi ha, sovint va
bé escoltar la opinió de persones que ja han pensat en “allò” abans que tu,
tant si a priori comparteixes el seu punt de vista com si no. Diríem que això
és un bon exercici. Esquerra va organtizar un debat sobre el
#noupaís parlant del model de turisme, amb ponents de diferents disciplines,
que pensen o treballen en l’àmbit turístic al que vaig assistir. Algunes reflexions que van sortir que us comparteixo:
Les dades generals OMT indiquen que hi ha hagut 1.000 milions de
turistes internacionals el 2012, i que la previsió és arribar als 1.800 milions
el 2030. Un creixement espectacular! Els Països Catalans som una zona
eminentment turística, precisament per l’oferta de sol i platja (Costa Brava i Costa Daurada a Catalunya), que s’ha consolidat a partir dels anys 60. Però
també cada vegada més per el posicionament de Barcelona com a pol d'atracció turística,
acompanyat tot plegat d’elements com la gastronomía, la cultura i la natura. I
La qüestió és: quin model de turisme volem? I en concret, el volem per el
#noupaís?
Però quan es fa aquesta pregunta, el “volem” a qui es refereix? …el volem
les administracions responsables de la part institucional? …el volem la
ciutadania? Quina part de la ciutadania, la que hi treballa directament i és la
seva activitat laboral i n’obté el seu salari? La que té la percepció de rebre’n
les conseqüències? …O es refereix a què volem les empreses del sector turístic?
i…quines empreses? Les cadenes internacionals tant d’hotels, com agencies o
touroperadors? Les familiars o microempreses repartides arreu del territori?
…Les activitats indirectes que es beneficien del turisme?... I és clar, el més
difícil és CONSENSUAR un MODEL TURÍSTIC entre tots els agents implicats directe
o indirectament.
En el debat que vaig assistir, que va se molt interessant, amb ponents
experts sobre aquests temes, va sortir el concepte de “pluja fina” com a metàfora
de captar els valors, els diferents aspectes del país que pot mirar de captar
l’interès del turisme de masses que arriba principalment atret per la costa i
algunes ciutats del país. I aquests
valors tant els podem trobar a la costa com al rerepaís, una bona oportunitat
per complementar-se pot ser tenint en compte quin paper hi juga la IDENTITAT, la INNOVACIÓ i les
INSTITUTCIONS.
Les institucions (administracions a diferents nivells) poden dinamitzar
les activitats repartides arreu, però cal analitzar, ordenar, prioritzar,
promociona. En definitiva, estructurar polítiques ajustades als territoris amb
visió estratègica i també cooperadora. D’aquí en surten les decisions que
defineixen les inversions estructurals, o les col·laboracions amb el sector
privat, associacions d’establiments, agències, o determinats lobbys de pressió.
Però les administracions han de vetllar també per la preservació del territori,
dels seus valors i fomentar-ne un equilibri sostenible al llarg del temps.
Poden fomentar les inversions (i de fet ho fan!) alhora que regulen les
activitats privades que es desenvolupen. Per tant, depèn del model que es
defineix, les institucions posaran la mirada en una direcció o una altra.
La innovació i les noves tecnologies son clau en un moment que la
població té un ús dels dispositius digitals de manera quotidiana tant per
comunicar-se com per fer gestions, tràmits o cerques especialitzades. No es
podrà obviar aquest fet en com ha de ser la relació entre els turistes i els
territoris. Aquest serà un fenomen de gran magnitud.
I la identitat? Possiblement és el terme més difícil de treballar, perquè
té diferents nivells i tantes percepcions com persones existim, però hi ha
elements que conformen la identitat del país i que el sector turístic ha de
tenir en compte per desenvolupar una industria sòlida, sostenible en el
territori, respectuosa amb la seva gent i que pugui tenir una trajectòria a
llarg termini. Els territoris competiran per captar visitants, basar el turisme
en el nostre patrimoni, cultural i natural, la gastronomia, les tradicions, la
historia, és a dir, en la nostra identitat, i tenir clar que aquesta és la
nostra fortalesa és, de ben segur, un fet únic que ens lliga amb els nostres
orígens, i alhora ens consolida per afrontar el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada