dilluns, 18 de novembre de 2013

S'aixeca el teló!

Josep Maria Miró és dramaturg i director teatral, i en aquest àmbit ha obtingut alguns premis els darrers anys, que aviat és dit!  El darrer de tots, Premi Quim Masó  per la seva obra "Nerium Park". I nosaltres varem tenir el premi que acceptés acompanyar-nos en el tercer sarró organitzat a la Primitiva de Lluçà.

Què és #elsarró, què fem i com funciona ho podeu trobar al blog que recentment hem estrenat elsarró.wordpress.com però si de debò voleu saber què és #elsarró del #LluçanèsActiu us diria que gairebé és imprescindible venir i assistir-hi en persona, en solem fer un cada tres mesos i ho anunciem al twitter, facebock i a partir d'ara també al blog. 

Divendres va ser, de nou, una nit sarró, sopar-tertúlia parlant de teatre i molt més! En Josep Maria ens va fer reflexionar sobre "perquè fem teatre? el teatre ens fa ciutadans", és "l'art de fer una mentida que retorna una veritat als espectadors". Ens explicava de manera clara i sensata com interpreta ell aquest intercanvi entre els que fan teatre i els que el gaudeixen, que ho defineix com un "combat amb l'espectador, un diàleg entre l'escenari i la platea".

Perquè el teatre no ens deixa indiferents? sovint és perquè ens sentim part d'una tradició que es representa, i això ens emociona, però també perquè si sentim que aquesta tradició és trencada ens remou per dins i fins i tot ens emprenya. Aquesta és la dimensió social del teatre.
Miró posa en evidència la societat paternalista en la que vivim, exposant de manera clara i profunda, la pèrdua de llibertat que això significa, encara que no ens n'adonem, o no ens ho sembli. 
PLAY= jugar. El teatre és com jugar. Per en Josep Maria Miró el teatre té una gran capacitat de generar interrogants, més que no pas donar respostes,  això és el que ha de buscar cadascú.  El JOC del teatre és un acte ritual en el que passen coses. I en el bon teatre, la cadència, la interpretació, el llenguatge, l'escenografia, i tot el que l'envolta fa que aquestes "coses" que hi passen et facin pensar com a ciutadà.

També es va posar sobre la taula els problemes que viu el teatre, des de com produir bon material, i aquesta és la feina dels gestors, passant per com es finància, i això passa per les polítiques culturals, fins a com consumim teatre les persones, quins hàbits tenim, o què ens mou anar a veure teatre.

Igual que per saber què és #elsarró el millor és assistir-hi, el teatre té la capacitat de deixar empremta, un moment viscut en la teva memòria, i per això és un instant IRREPETIBLE, l'espectador és testimoni d'aquest moment, i no d'un altre, precisament del moment que gaudeix (o pateix) l'obra.