dilluns, 18 de novembre de 2013

S'aixeca el teló!

Josep Maria Miró és dramaturg i director teatral, i en aquest àmbit ha obtingut alguns premis els darrers anys, que aviat és dit!  El darrer de tots, Premi Quim Masó  per la seva obra "Nerium Park". I nosaltres varem tenir el premi que acceptés acompanyar-nos en el tercer sarró organitzat a la Primitiva de Lluçà.

Què és #elsarró, què fem i com funciona ho podeu trobar al blog que recentment hem estrenat elsarró.wordpress.com però si de debò voleu saber què és #elsarró del #LluçanèsActiu us diria que gairebé és imprescindible venir i assistir-hi en persona, en solem fer un cada tres mesos i ho anunciem al twitter, facebock i a partir d'ara també al blog. 

Divendres va ser, de nou, una nit sarró, sopar-tertúlia parlant de teatre i molt més! En Josep Maria ens va fer reflexionar sobre "perquè fem teatre? el teatre ens fa ciutadans", és "l'art de fer una mentida que retorna una veritat als espectadors". Ens explicava de manera clara i sensata com interpreta ell aquest intercanvi entre els que fan teatre i els que el gaudeixen, que ho defineix com un "combat amb l'espectador, un diàleg entre l'escenari i la platea".

Perquè el teatre no ens deixa indiferents? sovint és perquè ens sentim part d'una tradició que es representa, i això ens emociona, però també perquè si sentim que aquesta tradició és trencada ens remou per dins i fins i tot ens emprenya. Aquesta és la dimensió social del teatre.
Miró posa en evidència la societat paternalista en la que vivim, exposant de manera clara i profunda, la pèrdua de llibertat que això significa, encara que no ens n'adonem, o no ens ho sembli. 
PLAY= jugar. El teatre és com jugar. Per en Josep Maria Miró el teatre té una gran capacitat de generar interrogants, més que no pas donar respostes,  això és el que ha de buscar cadascú.  El JOC del teatre és un acte ritual en el que passen coses. I en el bon teatre, la cadència, la interpretació, el llenguatge, l'escenografia, i tot el que l'envolta fa que aquestes "coses" que hi passen et facin pensar com a ciutadà.

També es va posar sobre la taula els problemes que viu el teatre, des de com produir bon material, i aquesta és la feina dels gestors, passant per com es finància, i això passa per les polítiques culturals, fins a com consumim teatre les persones, quins hàbits tenim, o què ens mou anar a veure teatre.

Igual que per saber què és #elsarró el millor és assistir-hi, el teatre té la capacitat de deixar empremta, un moment viscut en la teva memòria, i per això és un instant IRREPETIBLE, l'espectador és testimoni d'aquest moment, i no d'un altre, precisament del moment que gaudeix (o pateix) l'obra.





dimarts, 29 d’octubre de 2013

si vols una solució diferent, pensa diferent!

Ja ho diuen que ens temps de crisi ens hem de reinventar...però és només aquesta la causa perquè apareguin tantes iniciatives "alternatives" en el moment actual, o potser també és fruit d'una tendència, una evolució a voltes natural que ens ajuda a adonar-nos que cal fer les coses des d'una altra perspectiva?
Durant aquest mes d'octubre he pogut assistir a uns quants esdeveniments que podríem dir "alternatius" és a dir, que busquen una altra manera de funcionar dins els món en què vivim, i us asseguro que alguns d'aquests esdeveniment no son tant alternatius, o potser és que cada vegada els veiem més quotidians o possibles.

Començaré pel final, a Solsona III fira de MASIES + SOSTENIBLES posant el pensaments i els esforços cap a l'autosuficiència, energia, agroecologia, patrimoni i paisatge,... coneixes la burricleta?

Entre les iniciatives que es presentaven, en Miquel Escobar (arquitecte tècnic) amb alguns membres de la Xarxa Ecoarquitectura van fer un taller per construccions amb terra. Potser la nova manera de fer i construir cases i altres edificis passarà per recuperar els materials amb què treballaven els nostres avantpassats, aplicant millores tecnològiques, segur. En aquesta foto podeu veure com és un bloc de terra comprimida BTC. També fan cases de amb tapial, i revestiments amb terra i si és necessari amb calç, però sempre que sigui possible, evitar el ciment i el ferro. Si la natura ens ofereix materials resistents, amb inèrcia tèrmica i a sobre més saludables, com és que els hem deixat d'utilitzar?

La setmana anterior vaig poder anar a la fira ECOVIURE de Manresa, un punt de trobada ja força consolidat sobre temes d'ecologia i sostenibilitat, que aquest any donava àmpliament espai a les empreses de Biomassa i eficiència energètica (com veieu no és una cosa "alternativa" sinó la preocupació de cada dia: quan ens costa la llum, la calefacció...) per cert, aquí també hi vaig trobar gent del territori amb propostes empresarials molt interessants: instal·lacions ecollum-solartube i les propostes d'energies renovables BIOT. Com a cloenda de la fira vaig assistir a una xerrada sobre l'Economia del Bé Comú, quina cosa no? un grup de persones han començat a investigar com es podria fer perquè les empreses, les famílies, les administracions treballin amb la perspectiva del Bé Comú i no el bé individual i prou, ja que tot el que fem, TOT, té incidència sobre el nostre entorn, què comprem, quants residus fem, quins i com fem els desplaçaments, i això, en definitiva determina com vivim i com ens relacionem. D'això en va començar a parlar un noi que es diu Christian Felber, i que ha dissenyat un sistema de planificació i autogestió basat en aquesta premissa, EL BÉ COMÚ, molt alternatiu no sona no? em podeu trobar moltes entrades a internet si us interessa el tema.

I a principis de mes, vaig anar a Balaguer, a la Fira d'alimentació i Salut que organitza Slow Food Terres de Lleida. Una moguda impressionant!! productors i consumidors responsables en una trobada festiva i alegre en la que es plantegen bases profundes sobre l'organització social i col·lectiva del món en què vivim. Persones actives que s'ajunten amb més persones actives i, com si fos un laboratori de matèria gris, van parlant i discutint el passos per avançar cap a una societat més participativa. Aquí, en una sala del primer pis es va presentar la iniciativa Multireferèndum 2014, mentre a la planta baixa, també alguns membres de la xarxa ecoarquitectura dibuixaben a terra un gran mandala que entre tothom que va voler vam anar construint i fent créixer amb diferents llavors i terres, per oferir-lo a tothom que passava per la fira. A la part final d'aquest vídeo podeu veure com varem fer aquest mandala, espero que ho gaudiu molt!







divendres, 20 de setembre de 2013

Riera de Merlès

És un plaer banyar-se a les aigües de la riera, ho penso jo i suposo que ho deu pensar la majoria de persones que venen a la Riera de Merlès, ja sigui només a capbussar-se un moment per refrescar-se o a passar-hi el dia amb els amics i la família.
També penso "quina pena" quan la veig plena de deixalles de punta a punta del camí o fins i tot al costat de l'aigua i les zones de bany...suposo que també ho pensa la majoria de gent que ho veu...o potser no!?

Dissabte 14 de setembre varem organitzar una jornada de recollida de deixalles (com cada any fem els del Cobert de Puigcercós a finals d'estiu). Aquest any ho hem organitzat des del Refugi Puigcercós, hi van participar 14 voluntaris d'Alpens i voltants, grans i petits, gent que s'estima la riera i que valora tenir un entorn natural net. No només varem recollir llaunes, plàstics, vidres, papers, bolquers (que varem separar per tipologia de residus) sinó que també hi havia una bicicleta, un pneumàtic de camió, una tanca de ferro i un tub d'escapament d'un cotxe, impressionant!!!

La Riera de Merlès és un paratge natural idíl·lic, amb racons preciosos i basses salvatges de punta a punta del seu curs. Un recurs natural que de ben segur rep les conseqüències irrespectuoses dels humans, i potser també la manca d'ordenació i propostes de gestió d'un espai d'interès natural com aquest. Des de les Llosses fins a Merlès, passant per Borredà, Lluçà, La Quart, Sagàs, hi ha uns 20 quilòmetres de riera que creua camins i carreteres, transcorrent de nord a sud fins arribar al Llobregat.

Però què hi passa a la Riera de Merlès?
es degrada l'entorn? la vegetació? els marges? l'aigua? com ho podem saber?
tiren deixalles... tothom? tenim  un bon sistema de recollida? qui ho ha de fer? cal més senyalització? com podem fer perquè la gent no en tiri?
els cotxes aparquen enmig dels camins d'entrada als camps o als marges... com es pot indicar i regular l'aparcament?
hi ha massa gent? massa/poca...on? qui ho valora? com es regula l'accés? Altra cosa és...em molesta que hi hagi tanta gent perquè jo voldria estar-hi sol i més tranquil...mmm...però l'accés a la riera és lliure i universal.

El problema de la riera es concentra en un mes i mig o dos a l'any (juliol i agost) durant aquests mesos també hi ha molta gent que gaudeix del bany d'aigua neta i amb una de les millors qualitats ambientals de Catalunya, passeja pels seus vorals, va a jugar amb la mainada en algun racó planer, i fins i tot es fan activitat d'educació ambiental com és la proposta de recollida de crancs invasors del centre de Camadoca o tallers a la natura. Vull dir, doncs, que la Riera satisfà moltes necessitats dels nostres dies, relacionades amb el gaudir de l'entorn de manera lliure o organitzada.

La Riera de Merlès està ubicada en una cruïlla entre tres comarques i dues províncies, amb la complexitat que significa això perquè s'arribi a un acord de gestió de l'espai (què cal fer, qui ordena, qui paga, qui vigila?) però és urgent posar fil a l'agulla per emprendre accions que vetllin per l'estat de la riera i el seu entorn, sinó cada any acabarem amb més mal humor quan passem pel costat i veiem deixalles i cotxes mal aparcats.  A risc d'equivocar-se, no és urgent començar a fer alguna cosa i anar ajustant a mesura que es vegi com es pot fer millor? es podria presentar un pla amb accions d'ocupació de tres o quatre persones per informar, vigilar i netejar de cara al proper estiu? això no ens correspon als ciutadans organitzar-ho.

Cal col.laborar entre tots, administracions a tots nivells i la gent que vivim als peus de la riera, però no podem estar discutint "in eternum" per veure què fem. Cal avançar per no tornar a arribar al juny següent sense haver plantejat cap acció. Regular l'aparcament pot ser una proposta, però això no evita que es tirin deixalles, cal abordar aquesta qüestió per no repetir cada any la mateixa situació.










dijous, 9 de maig de 2013

Ep!! això va passar a Alpens


1873, ja fa molt temps d'això, però hi ha dates que queden gravades en el cronograma, i tard o d'hora surten a la llum.
Un dia com un altre, però esdevé una data rellevant per aparèixer en els textos històrics, sobretot si és l'efemèrida de la mort d'algú, una mica de victòria, una mica de derrota...potser no és el final de res, potser un punt d'inflexió, un fet rellevant.
Què en sabem de com es vivia a Catalunya a finals del segle XIX? i a les nostres contrades, quina relació hi havia entre els pobles del Lluçanès? perquè lluitaven la gent de la nostra terra?
Potser la gent gran que avui està pels volts dels vuitanta, quan eren quitxalla tenien un avi que era un nen a finals del segle XIX, i si vivia a Alpens o a Avinyó, o en algun altre indret de la Catalunya Central, eminentment rural, agrària, sentia parlar entre els grans com anaven succeint els avenços a retrocessos de les guerres carlines. Van repetir-se durant tot el segle XIX, la tercera va tenir una fita destacada a Alpens, recordada amb el nom de la Batalla d'Alpens, el 9 de Juliol de 1873, on el general Savalls i les seves tropes carlistes van acabar amb el brigadier Cabrinetty, tot i que algunes versions expliquen que potser el van matar alguns del seus propis homes.
La llegenda explica que va caure abatut al mig del carrer Graell, sembla que disparat des del Campanar, però és un xic lluny, i amb poc angle de visió...i per la dificultat de reproduir exactament les mateixes distàncies, l'escenificació de tot l'episodi es representa al bell mig de la Plaça Major, on es pot acullir més públic, en el mateix escenari, abans de terra, ara enllosat, que a finals del segle XIX passejaven soldats carlins i liberals preparant la batalla, i recollint després els ferits o els morts en el tiroteig.
Això és el que passa a Alpens el dia de la FIRA del JOVENT, una herència de fira agrària que ha evolucionat al llarg dels anys, i que actualment combina dos element identitaris destacats d'aquest petit poble, la forja, amb una trobada internacional de forjadors que es fa els anys parells i, la representació de la Batalla, que amb la implicació de molta gent del poble, es reviu un fet, que ha quedat destacat per sempre més en transcurs de la nostra història, ara una celebració de caire festiu.
No us perdeu la cita, el diumenge 19 de maig a 2/4 de 12 del migdia, i veureu pels carrers d'Alpens com era el poble a finals del segle XIX.

dijous, 18 d’abril de 2013

#elsarró



Ja s'ha apuntat en algun tuit "a #elsarró més que una bossa amb un crostó de pa, hi trobareu altres productes locals, ciència, història, poesia, emprenedoria, teatre, i més!" i això en un ambient de tertúlia mentre anem sopant. Jo sóc @montsebarniol.

Sovint (uns més que d'altres), anem a jornades, presentacions, congressos o altres esdeveniments on parlen d'una temàtica concreta, amb persones especialitzades, amb expertesa del tema que expliquen, i sovint ens quedem amb les ganes de poder apropar-nos una mica i esbrinar-ne algun detall. O a vegades ens agradaria preguntar alguna cosa concreta fruit de la nostra curiositat.

Cert és que moltes coses estan canviant, i potser també una d'elles és la manera que accedim al coneixement o fins i tot com decidim passar el nostre temps d'oci. #elsarró és una proposta que combina aquests dos aspectes, i els posa al voltant d'una taula per fer-ho en un entorn distès i curiós i,amb ganes de passar-s'ho bé.

Res es mou sol, i això no n'és una excepció, busqueu #LluçanèsActiu i mireu qui ho belluga, i si voleu més informació escribiu a llucanesactiu@gmail.com

El primer sarró es farà a la Fonda d'Alpens i el convidat és Pep Palau @peppalau té un blog que es diu "Utòpic" el divendres 26 d'abril a les 9 del vespre. Si us agrada la idea, apunteu-vos!!